Patrimoni

Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i l’edifici de La Campana.

03_SEGELL F∑BRICA T‘XTILEs va contruir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX.

Can Batlló era propietat de la família Batlló i tenia la seva pròpia plataforma logística al costat: l’estació de ferrocarril de la Magòria, construïda el 1912. La fàbrica tèxtil va arribar a acollir 5000 treballadores. Després de la Guerra Civil, el 1943, l’empresari Julio Muñoz Ramonet, un personatge tèrbol que s’enriquí durant la guerra a costa del franquisme, adquirí la propietat del recinte. Quan arribà la crisi del tèxtil transformà la fàbrica en un conjunt de magatzems i tallers llogats a més de 200 empreses. Es generà una ciutat dels oficis que es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.

L’any 1976 el Pla General Metropolità va definir el recinte de Can Batlló i la Magòria com a zona d’equipaments i espai verd. Aquella decisió va desencadenar una llarga lluita per part dels industrials de Can Batlló, per a reivindicar el seu dret a indemnització i reallotjament.

Des de finals dels anys 90, en plena època de la febre d’or, la immobiliària Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, S.L (Inmogaudir, immobiliària de les hereves de Julio Muñoz Ramonet) negocià diverses modificacions del planejament per aconseguir un major benefici arran de la transformació: la construcció de diverses torres d’habitatges de luxe.

La crisi del sector immobiliari a Espanya, evidenciada a partir de 2007, encallà el procés de transformació del recinte tant per empenta privada com institucional. Can Batlló quedà tancat i pràcticament sense ús, quedaven molt poques empreses en funcionament.

Quan l’onze de juny de 2011 el barri organitzat vam entrar a Can Batlló ens vam trobar amb un recinte que es mantenia íntegrament, amagat darrera els murs que el rodejaven, i en un bon estat de conservació.

 

Can Batlló, un referent de la història industrial catalana

Artticle d’Agustí Giralt, historiador.

 

Al barri de la Bordeta trobem la fàbrica de Can Batlló, un enorme recinte d’unes nou hectàrees que es format per diversos blocs. Una fàbrica tèxtil de finals del segle XIX que és un espai idoni per entendre i explicar aquest període tant important en la nostra història local.

Els actuals projectes urbanístics al recinte de Can Batlló, podrien fer perillar tot aquest patrimoni amb els constants enderrocs de blocs industrials. Però a la vegada, l’obertura del recinte a la ciutadania, també pot permetre una oportunitat per posar en valor aquests espais i per explicar llargs períodes fonamentals en la història del barri i en general de tota la ciutat.

can-massaguer-webL’any 1870 els germans Domènec, Joan, Jacint i Feliu Batlló van obrir una fàbrica al terme municipal de les Corts de Sarrià, l’edifici on avui en dia hi ha l’Escola Industrial. Però sis anys més tard Joan abandonà aquest projecte per crear una fàbrica pròpia. L’any 1878 Joan va comprar uns terrenys a la Bordeta, a l’advocat Fèlix Vives i Amat, una finca coneguda com Can Mangala, a tocar del Canal de la Infanta. Dos anys més tard la fàbrica entrava en funcionament.

La nova fàbrica va anar creixent de manera que l’any en què a Barcelona es celebrava l’Exposició Universal, el 1888, Can Batlló comptava amb 30.000 fusos i 700 telers mecànics i ocupava més de 900 treballadors. Can Batlló va començar elaborant i blanquejant teixits de cotó, però amb l’objectiu de dur a terme dins la fàbrica tots els processos de la cadena de producció, per competir-se en un gran competidor de l’altra gran fàbrica de Sants, l’Espanya Industrial. Però aquesta fàbrica de la Bordeta no va estar exempta dels importants conflictes laborals de l’època. L’any 1882 Ermengol Porta, director de la secció de teixits, va ser assassinat com a represàlia per un acomiadament massiu.

C-05,S-02,N-25Després de la mort de Joan Batlló els seus nebots es van fer càrrec de la fàbrica que va seguir funcionant de la mateixa manera fins a la Guerra Civil. Amb la revolució social que a Barcelona va procedir la derrota del feixisme el juliol de 1936 Can Batlló va ser col·lectivitzada i va passar a ser controlada pels obrers.

Però després d’aquest parèntesi autogestionari la instauració del franquisme va significar una oportunitat a personatges arribistes. Els germans Álvaro i Julio Muñoz Ramonet, dos antics dependents dels magatzems el Barato, aprofitant-se dels seus contactes i de pràctiques fraudulentes, van arribar a controlar un imperi que contava, entre moltes altres coses, amb un total de quaranta empreses tèxtils, Can Batlló inclosa.

Un autèntic temple del treball al qual els germans Muñoz van incorporar, de manera molt simbòlica, unes grans columnes d’inspiració clàssica a l’edifici principal. L’època daurada dels Muñoz va entrar en una progressiva decadència a partir de la meitat dels anys seixanta. L’any 1964 es va tancar la producció tèxtil a Can Batlló, fet que els Muñoz van aprofitar per reconvertir la fàbrica en una mena de polígon industrial. Una situació alegal que permetia a propietaris de petites empreses i tallers instal·lar-se ràpidament sense gaires tràmits.

L’any 1976 el terreny de Can Batlló va ser requalificat al Pla General Metropolità com a equipaments i zones verdes, dos elements de què estava mancada la Bordeta. Va començar d’aquesta manera un llarg període de lluites. Per una banda dels treballadors de les empreses i tallers de Can Batlló per aconseguir garantir els seus llocs de treball i d’altra del veïnat de la Bordeta per aconseguir fer d’aquesta promesa una realitat.

L’onze de juny de 2011, el veïnat de la Bordeta, organitzat en la Plataforma de Can Batlló, va entrar al recinte, aconseguint la cessió del Bloc 11, un espai autogestionat per veïns i veïnes que ha permès la creació d’espais i projectes que donen servei al barri.

Eixos del relat històric

Tant les enormes proporcions del recinte de Can Batlló, com el valor arquitectònic i patrimonial dels seus edificis i la seva complexa i llarga història fan que Can Batlló sigui un espai únic a Catalunya des de l’òptica de la pedagogia històrica.

Sense sortir del recinte que forma l’antiga fàbrica dels germans Batlló trobem elements físics que ens permetrien explicar la història local de la Bordeta, de Barcelona i de Catalunya com a mínim des de set eixos diversos.
El recinte de Can Batlló podria esdevenir un punt de referència de primer ordre per a veïns i visitants interessats en turisme cultural

 

Eix 1: Temps de fàbriques

Eix 2: El camí de l’aigua

Eix 3: El rebost de Barcelona, passat agrícola de la ciutat

Eix 4: Ximeneies amb ànima de dona